Els dinosaures

Aquest trimestre els nens i nenes de tercer hem fet el projecte sobre els dinosaures. Així doncs hem treballat la definició de dinosaure, les característiques de les espècies més conegudes, les etapes juràssiques on van viure aquests éssers vius i com es van arribar a extingir.  

Els dinosaures van ser uns animals vertebrats de la família dels rèptils que van regnar a la Terra fa milions i milions d’anys. La paraula dinosaure significa “llangardaix terrible”. Els dinosaures es classifiquen en dos grans grups: els saurisquis, que tenen pelvis de llangardaix, i els osnitisquis, que tenen pelvis d’ocell. Es coneixen unes 600 espècies de dinosaures, però no totes van viure en la mateixa època. Cada espècie va existir durant dos o tres milions d’anys, abans d’evolucionar cap a una espècie diferent i més ben adaptada al seu medi ambient. Els dinosaures recorrien grans distàncies a la recerca d’aliment i moltes vegades es desplaçaven en ramats, on els grans protegien els petits.

Com era el nostre planeta en l’època dels dinosaures?

En aquella època la Terra no estava dividida en els continents que coneixem actualment. Abans la Terra estava unida en un sol continent anomenat Pangea. Aquest continent s’ha anat separant al llarg dels anys fins a formar el mapamundi actual.

Quines són les etapes on van viure els dinosaures?

Els  primers dinosaures van aparèixer fa 240 milions d’anys i van regnar com a amos absoluts de la Terra durant 155 milions d’anys. Van viure en l’era secundària o mesozoica. Les tres etapes on van viure els dinosaures dins d’aquesta era s’anomenen triàsic, juràssic i cretaci.

TRIÀSIC à És el primer període de l’era dels dinosaures i el més curt. Va començar fa 240 milions d’anys. Al mar nombrosos rèptils nedaven entremig de peixos, coralls i mol·luscs. A l’aire rèptils voladors gegants planejaven per damunt dels arbres. El clima era càlid i sec a tot arreu: la major part de la Terra semblava un desert desproveït de vegetació. Prop dels rius i dels pantans hi havia boscos de falgueres, coníferes i altres plantes que aprofitaven la humitat per desenvolupar-se. Va ser el paradís de cocodrils, llangardaixos i tortugues gegants. Van aparèixer els primers dinosaures herbívors i enormes.

JURÀSSIC à Fa 200 milions d’anys el clima ja no era el mateix. Una frondosa vegetació cobria tota la superfície de la Terra, que semblava un immens bosc tropical, afavorida per la calor i la humitat. Hi havia plantes gegants, insectes i llangardaixos. Aquests últims proporcionaven abundant aliment a distints grups de dinosaures, que es multiplicaven. Al cel ja volaven els avantpassats dels ocells.

CRETACI à Durant aquest període, que va començar fa 140 milions d’anys, la Terra adquireix de mica en mica la seva forma actual: els continents comencen a dividir-se, apareixen serralades, muntanyes i el clima continua evolucionant. Els primers indicis de les estacions refreden el globus en distintes èpoques de l’any, però encara continua fent calor. La gran revolució va ser l’aparició de les flors, que també serveixen d’aliment a alguns dinosaures herbívors.

Quins són els dinosaures més coneguts?

	Tiranosaure: “rei dels llangardaixos tirans” Va viure a l’etapa cretàcica i era el dinosaure més perillós i temible. Era carnívor i mesura entre 10 i 15 metres de llarg i 4 metres de la pelvis al terra. Pesava unes 5-7 tones. Tenia gran poder de destrucció, el cap molt gran i es defensava amb les seves dents i les seves urpes. Les dents els hi permetien triturar carn i óssos. La seva pell era gruixuda i era intel·ligent i molt fort.
	Triceratops: “triple banya” Va viure al Cretaci i va ser un dinosaure herbívor. Mesurava entre 9 i 3 metres d’alçada i pesava unes 5 tones. Era un dinosaure intel·ligent, tenia la cua llarga que li servia per a defensar-se i banyes al cap que el feien més fort.
	Ceratosaure: “llangardaix amb banyes” Va existir a l’etapa juràssica i era carnívor. Podia pesar entre 500 i 1.000 quilograms i vivia en muntanyes i valls. Mesurava uns 7 metres de llarg i 2 metres de la pelvis al terra. Tenia la pell marró, negra i vermella. Les urpes eren llargues i afilades i caçava amb les seves fortes mandíbules.
	Dilofosaure: “llangardaix de dues crestes” Va viure al Triàsic i al Juràssic. Era un dinosaure carnívor i també menjava carronya. Mesurava entre 5 i 7 metres d’alçada. Tenia la pell de color estranya, les dents no eren gaire fortes i caçava amb les urpes. Tenia dues crestes al cap que feien que anés més ràpid corrents.
	Diplodoc: “doble biga” Va viure a l’etapa juràssica. Mesurava entre 25 i 30 metres  de llarg i 3 metres de la pelvis al terra. Era herbívor. Pesava entre 9 i 15 tones. Es defensava amb les urpes. Tenia la pell dura i escamosa i el coll molt llarg. La seva cua tenia més de 70 vertebres. Menjava pedres per digerir les plantes més dures que tenia a l’estómac.
	Espinosaure: “llangardaix amb espines” Va viure durant l’etapa cretàcica. Era carnívor i piscívor. Pesava unes 20 tones i mesurava uns 18 metres de llarg i 5 metres d’alçada. Era un dinosaure molt ràpid i tenia molt bon olfacte. Tenia una espina en forma de vela que li servia per controlar la seva temperatura i nedar més ràpid.
	Anquilosaure: “llangardaix cuirassat” Aquest dinosaure va viure al Juràssic i al Cretaci. Era herbívor. Mesurava de 7 a 10 metres de llargada, 1,5 metres d’amplada i 2 metres d’alçada. Pesava entre 4 i 6 tones. Vivia als boscos i al costat dels rius. La seva cua li servia de defensa i era molt forta perquè tenia molts óssos. La seva pell era com una armadura, molt dura i d’un color verdós.
	Estegosaure: “llangardaix amb teulada” Va viure al Juràssic i era herbívor. Mesurava entre 7 i 9 metres de llargada i 2 metres de la pelvis al terra. Pesava entre 2 i 5 tones. Vivia prop de les muntanyes. Utilitzava la seva cua per defensar-se i les plaques de l’esquena li servien per a controlar la seva temperatura corporal.
	Deinonic: “urpa terrible” Va viure al Cretaci i era carnívor. Mesurava uns 3 metres de llargada i pesava uns 100 quilograms. Era lleuger i molt ràpid. Els mascles tenien plomes. La seva visió no era gaire bona.
	Pteranòdon: “alat sense dents” Va viure a l’època cretàcica. Era carnívor i piscívor. Mesura 1,5 metres i pesava uns 30 quilograms. Les ales eren molt llargues. Vivia a les zones costaneres. Era intel·ligent i tenia les urpes allargades.
	Quetzalcoatlus: “serp emplomada” Va viure al Cretaci. Era carnívor i carronyaire. No tenien cura dels ous que enterraven. Mesurava uns 12 metres de llargada i 2,5 metres d’alçada. Pesava uns 90 quilograms. La cresta la utilitzava com a defensa. No tenia dents.
	Elasmosaure: “llangardaix amb placa prima” Va viure al Cretaci i va ser un dinosaure piscívor. Sortia de l’aigua per pondre els ous. Pesava unes 2 tones i mesurava entre 14 i 15 metres, dels quals 8 eren el seu coll. Vivia als oceans i mars. Tenia unes 72 vèrtebres al seu coll. El coll era molt flexible. Tenia les dents petites com agulles i tenia 4 aletes en forma d’ales per nedar més ràpid.
	Cronosaure: “rèptil del temps” Va viure durant l’etapa cretàcica. Menjava taurons, tortugues marines i altres animals aquàtics. Mesurava entre 10 i 13 metres de llargada i pesava unes 23 tones. No tenia urpes, però les seves dents tallaven com ganivets afilats. Era molt temible, perillós i sanguinari.

Per què es van extingir els dinosaures?

La teoria més coneguda sobre l’extinció dels dinosaures explica que a causa d’un meteorit que va caure a la Terra fa 65 milions d’anys aquests éssers vius van arribar a la seva fi. El meteorit va caure a Mèxic, a la Península de Yucatán. La pols que va provocar va cobrir el Sol, condemnant el nostre planeta a un hivern glacial i matant així tot tipus de vegetació. Els dinosaures herbívors no van poder alimentar-se i també van morir. Per tant, els dinosaures carnívors tampoc tenien aliment i van acabar desapareixent. 

Sabem que van existir els dinosaures gràcies a totes les investigacions paleontològiques que des l’any 1.677 s’han realitzat. Aquest any Robert Plot va descobrir el primer ós de dinosaure, però va ser Richard Owen qui li va posar el nom de dinosaure. Avui en dia es troben restes d’aquests éssers per tot el planeta i cada any es troben restes en diferents jaciments. Per exemple, aquí a Catalunya s’han trobat ous de dinosaure a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. Amb aquesta troballa s’ha pogut saber que el tipus de dinosaures que hi vivia en aquella zona fa milions d’anys enterrava els seus ous com les tortugues actuals. Podem dir que els fòssils i les restes d’óssos en ajuden a saber més coses sobre els dinosaures, tot i que mai ho podrem saber tot a ciència certa ja que ningú hi era a la Terra fa tants milions d’anys com per saber exactament com eren aquests animals gegantins.

La classe de tercer